Dins de les activitats que l’Ajuntament del Puig de Santa Maria ha preparat per a la 2a Setmana de les Lletres, dicendres passat va tenir lloc un recorregut cívic pel Passeig Poètic. Enguany el nostre compnay Jesús Giron Araque ha estat invitat a llegir un dels seus poemes que restarà imprés en el passeig durant tot l’any al costat dels d’altres poetes.
Aquest és el poema d'"Inventari de fragilitats" que hi figura:
Llevàrem l’àncora.
Ens vam aventurar
per aigües desconegudes
i territoris perillosos per a l’amor
com qui es fa a la mar sense mapes ni brúixola.
Volguérem assenyalar els punts cardinals
amb la fragilitat de les nostres abraçades,
orientar-nos enmig
del desordre dels nostres cossos,
marxar mar endins o terra enfora, que tant li fa
a l’espill de les aigües salabroses del desig.
Nauxers maldestres, navegàrem
al bell cor de l’aigua novella, imprudents
com qui nada envoltat de taurons.
Resseguírem vents despullats: horitzons
transparents: aurores insomnes: capvespres
resplendents: escumes iridescents...
Amb l’efervescència peremptòria
del deler volguérem abastar la mar.
Mar enllà, però, sospitàrem que no trobaríem
la nostra Icària.
Massa tard:
vam arribar a terra incògnita.
I ensopegàrem, orfes de fars, amb roques
filoses que tallaven com guillotines.
Ptolomeu ja havia advertit
en els seus mapes de l’existència de serps de mar
i certes criatures perilloses: Hic sunt dracones.
I també de caníbals. Nosaltres.
D’aquella travessia només quedà al bell mig de la mar
el derelicte del nostre atreviment.
Ens vam aventurar
per aigües desconegudes
i territoris perillosos per a l’amor
com qui es fa a la mar sense mapes ni brúixola.
Volguérem assenyalar els punts cardinals
amb la fragilitat de les nostres abraçades,
orientar-nos enmig
del desordre dels nostres cossos,
marxar mar endins o terra enfora, que tant li fa
a l’espill de les aigües salabroses del desig.
Nauxers maldestres, navegàrem
al bell cor de l’aigua novella, imprudents
com qui nada envoltat de taurons.
Resseguírem vents despullats: horitzons
transparents: aurores insomnes: capvespres
resplendents: escumes iridescents...
Amb l’efervescència peremptòria
del deler volguérem abastar la mar.
Mar enllà, però, sospitàrem que no trobaríem
la nostra Icària.
Massa tard:
vam arribar a terra incògnita.
I ensopegàrem, orfes de fars, amb roques
filoses que tallaven com guillotines.
Ptolomeu ja havia advertit
en els seus mapes de l’existència de serps de mar
i certes criatures perilloses: Hic sunt dracones.
I també de caníbals. Nosaltres.
D’aquella travessia només quedà al bell mig de la mar
el derelicte del nostre atreviment.
Inventari de fragilitats
Onada Edicions, 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada