JOAN CASTELLANO I NAVARRO (Benissanó,
1987) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i
tècnic lingüístic. Amplia els seus estudis en l'àmbit de la lingüística
col·laborant en Taula de Filologia Valenciana i en el Servei de Política
lingüística de la Universitat de València. En la vessant poètica,
s'especialitza en el camp de l'etnopoètica i la cultura popular on realitza
diversos estudis al voltant de la didàctica de la poesia en les aules, i
especialment en l'estudi de la poesia oral de base improvisada. Guanya el premi
Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona l'any 2012 amb el poemari Qüestió de Temps. Forma part de l'antologia poètica de veus novelles Màtria (Germania, 2013) i col·labora amb el mitjà digital de cultura 'Núvol'. Ha publicat el poemari "Icària" a la ed. Germania.
ANTONI FERRER I PERALES (L'Alcúdia de Crespins, La Costera, 1943) viu actualment a l’Eliana (Camp de Túria). Va estudiar Filosofia i Teologia. Professor de
Secundària i Batxillerat. Membre des de 1978 del Consell de redacció de Saó on fa crítica literària. Igualment,
ha publicat treballs a les revistes Reduccions,
Passadís i L’Aiguadolç. Ha
publicat els poemaris: Fragmentos con
figuras para un vaso minoico (premi Ausiàs March, 1978), Partitura
Laberint (premi Ausiàs March, 1983), Cançó
de bressol per ajudar a benmorir galàxies (Premi literari Vila d’Alaquàs,
1985), Bagatel·les (1990), Cant espiritual (1992), Pietà (1993), Cant temporal (2000), Poesia
reunida 1979-2006 (2006), La dansa de
les hores (2006) i Variacions Goldberg
(2015). Ha participat entre altres, en les antologies Bengales en la fosca (1977), Poemes
d’un segle, Poesia occidental del
segle XX (1999), Elogi de la constància,
Generacions, Cants espirituals catalans, Poemes
contra la guerra i For sale, cinquanta
veus de la terra. Ha escrit també textos per als compositors Amand Blanquer
(l’oratori Charitas, 2007) i Vicent
Roncero (Cantata jubilar, 2008). El
27 de febrer de 2015 va rebre un homenatge per part d’un nombrós grup de poetes
catalans, fruit del qual és el llibre Els
Déus no abandonen Antoni (2015).
JESÚS
GIRON ARAQUE (Calles, València, 1956). Mestre de Primària, Llicenciat en Geografia i
Història, llicenciat en Ciències de l’Educació. Actualment treballa com a
professor de Valencià en un institut de secundària. Va ser finalista al IX
certamen de poesia breu l’Esplai d’Olot; guanyador del premi de poesia Poeta
Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona en dues ocasions; guanyador del IX
premi Poetes de l’Ebre, d’Amposta; guanyador del XIX
Premi "Francesc Bru", de Canals; guanyador del premi
Picassent, Cristòfor Aguado i Medina en dues ocasions i finalista en altra; guanyador del premi "La Garrofera" de l'Alcúdia de Crespins. Guanyador del XVIIIé premi de poesia "Jaume Bru i Vidal" de Sagunt. En novembre de 2014 va rebre el premi Comtessa Maria de Luna de La Pobla de Vallbona (secció de Lletres). Publicacions
col·lectives: Antologia Poetes de l’Ebre (2009), Premis Picassent (anys 2009 i 2010). Totes les sortides dignes, Ed. Petròpolis, 2010, publicació dels
poemaris guanyadors al llibre de festes de Canals (any 2011) i al llibre de
festes de Picassent (any 2011). Ha participat en el llibre homenatge a Toni Ferrer Els Déus no abandonen Antoni. Manté el blog de difusió de la poesia, El Cau de Calpurni. Ha publicat el poemari "Llibre de contemplació" a la ed. Germania.
.jpg)
Vaig fer tot el Batxillerat en l'Institut "Lluís
Vives" (1952-58), i en acabar els estudis, per les raons econòmiques abans
esmentades, vaig haver de posar-me a treballar en l'obra com a simple manobre,
en principi, tot i que aprofitant les nits per a estudiar i examinar-me cada
tres mesos en l'Escola d'Aparelladors de Barcelona, on em desplaçava amb permís
laboral dels caps de l'empresa de construcció, a la qual una vegada acabats els
estudis (any 1962), i amb el Títol d'Aparellador obtingut, vaig arribar a
aconseguir el càrrec de Cap Tècnic de la mateixa empresa en què havia entrat
com a peó.
Posteriorment i després d’haver-me casat i amb una filla en el món em
vaig inscriure en la nova E.T.S.A. de València obtenint
l'any 1973 el títol d'Arquitecte Superior, realitzant
els cursos de Doctorat en els anys 1973-75.
Així mateix he completat els meus estudis amb els
títols de Tècnic Superior en Seguretat en el Treball, (1984) i Màster en Arquitectura (2013).
He sigut Encarregat de Curs en l'Escola d'Aparelladors de València
(1974/75), Mestre de Taller en l'E.T.S. Arquitectura de València (1972), Ajudant
de Construcció IV (1973), Encarregat de Curs de Construcció IV (1974-76), Secretari
del Col·legi Oficial d’Arquitectes (1978-79) i cofundador de la Federació de
Pilota Valenciana, i Primer President Nacional (1985-1994).
Alguns dels meus
treballs publicats són: Anàlisi de l'Urbanisme Soviètic (1987); Apunts
oficials de l’Assignatura d’Estructures metàl·liques Universitat Politècnica de
València, (19974/1976); Els
Gremis i Eines del món de la Construcció al s-XV (2004); El món dels Vitralls
(2007); articles sobre l'Antropologia Històrica als Jocs de Pilota a mà; el
Poemari “Pessics de vida” (Febrer 2015) i col·laboracions de diversa
índole en Revistes i tota mena de Publicacions.
ALEXANDRE NAVARRO I TOMÀS (Nàquera, el Camp de Túria, 1972) és llicenciat en Dret. Ha publicat els
següents llibres de poesia: Ex-vot (1995), Desgracià la pluja les banderes
(1995), No em moriré d'amor (1995), Criatura del demà (1995), Antara (1999), A
l'entrada del tempsfosc (1999), Opus incertum (2000), Genet del vell país
(2003), La part del centaure (2003), Al cap del dia (2004) i Encesa fotografia (2013). Ha obtingut
nombrosos premis literaris, com el Ciutat de Tarragona, Vall d'Or de Sóller,
Django's de Puçol, Vila d'Almussafes, Ciutat de la Vall d'Uixó, Ventura Gassol
de la Selva del Camp, Vila de Vallirana, Josep M. Ribelles de Puçol, Marià
Manent de Premià de Dalt, Antoni Matutano d'Almassora o Ciutat de Vila-real;
com també amb el Vila de Mont-roig en la modalitat de narrativa. Ha publicat
estudis sobre toponímia, història de la sanitat local i la poesia de V. A.
Estellés, així com abundants articles de crítica literària.
PURA PERIS GARCÍA (1964) Elianera per convicció. Doctora en Dret, amb més de 25 anys
d’experiència docent universitària a la UVEG, té diverses publicacions de la
seua especialitat, el Dret Tributari. Inquieta i participativa, forma part
d’organitzacions diverses en l’àmbit polític, el cívic i el cultural, entre les
quals destaquen: CEL de l’Eliana, Jam poètica de l’Eliana i Poetaris associats.
Lletraferida, ha sigut guardonada dues vegades amb el premi local “Escrits a la
tardor” de l’Eliana, i finalista, en dues ocasions, al concurs de l’Institut de
la Dona Narrativa per a dones. En 2013 rep el seu primer guardó en poesia, al
XXI Premi Octubre de Creació Literària en valencià, Ajuntament de Sant Vicent
del Raspeig. Tasts de vida és la seua primera obra poètica que veu la llum.
.jpg)
.jpg)
CARMEN RAIMUNDO BLAY (la Pobla de Vallbona, València, 1970). Després d’uns quants anys
d’experiència laboral en el camp del disseny, una
maternitat i altres anys a l’atur, vaig decidir posar-me a estudiar i reprendre
la meua passió per les llengües, apartada durant una llarga temporada. Estic
estudiant el grau de Traducció i Mediació Interlingüística a la Universitat de
València, amb l’especialitat de traducció des de l’anglés i l’italià al català
i el castellà. Des del moment que comence a estudiar a la universitat encete l’afició
per l’escriptura: participe al Taller
d'Escriptura Creativa en la Biblioteca Municipal de la Pobla, impartit pel
company Enric Sanç; sóc sòcia del CEL de la Pobla (Camp de Túria) on participe
en la redacció d’algun article per a la revista; publique en els dos blogs que tinc, un sobre escriptura creativa, http://carmenrai.blogspot.com.es/, i l’altre sobre
traducció, http://carmenrai.wordpress.com/. Finalista, l'any 2013, al concurs en la
xarxa del grup mallorquí BOC, https://soundcloud.com/bocoficial, on un dels meus contes, Les mil i una cabretes, s’editarà al llibret del seu primer CD: Les mil i una... En abril de 2015 vaig guanyar el Premi Teodor Llorente de Poesia de la Pobla de Vallbona amb el poemari Moments, paisatges, petits tresors.
ENRIC SANÇ (València, 1976) ha publicat els llibres de poesia: "El plany de les lletres ferides" (2012) i "Les hores concèntriques" (2013). Ha sigut inclòs a les mostres poètiques: "Estels de paper. Vint-i-un poetes per al segle XXI" (2013) , "Màtria. Noves veus poètiques del Països Catalans" (2013) i en el "Recull de poemes de Ca Revolta per l'homenatge al 75 aniversari de Jaume Pérez Montaner" (2013). Ha rebut el Premi de Poesia Teodor Llorente (2013) i el Premi Comtessa Maria de Luna de les Lletres en la modalitat de Poesia (2013) de la Pobla de Vallbona (Camp de Túria). Dirigeix el blog: spillollibredelsdies.
