Repassava cada pocs minuts
la carta que va rebre
i escrutava repetidament
cada línia, cada paraula.
Estudiava atentament
l'elecció de cada mot
i buscava sentits ocults.
Maleïa la sintaxi,
la polisèmia, les figures literàries...
Amb una mà sostenia un paper.
Per la seua ment, mil paraules
es barallaven i totes perdien.
Cada minut, la blancor del full
derrotava l'exèrcit de vocables
i va comprendre per fi
el significat d'aquelles línies:
estem sols
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada