dilluns, 21 de novembre de 2016

POETES LLETRAEDRETANS: CARMEN RAIMUNDO

(Imatge presa de www.iratxealvarez.com)

MINIATURISTA DE L'ATZAR


Miniaturista de l'atzar 
recull bocins d’històries 
sorgides d’infinits llocs, 
tants com destins consumats. 
Biografies destil·lades en esferes, 
textures, colors, 
involuntàriament sotmeses a l’atzar 
i ara en mans alienes. 
Les mans de l’anhel contingut 
ara seran recer de les troballes 
i traçaran el mapa 
dels efímers instants perduts.


Carmen Raimundo
Inèdit

divendres, 11 de novembre de 2016

POETES LLETRAEDETANS: ALEXANDRE NAVARRO



M'agradaria poder traçar, ràpid, 
una ratlla a considerable altura 
a les parets del teu carrer 
i escriure FINS ACÍ ARRIBÀ LA RIUADA. 
Per a marxar caminant, carrer avall 
o barranc avall, que ja no ho sé 
ni vull saber-ho, si sóc persona 
o aigua amarga. Dir que fins ací, 
fins aquest punt i dia exacte, 
arribà la riuada del teu amor, 
o de l'amor per tu. Deixar 
la ratlla i anar-me'n del tot.




Alexandre Navarro
Encesa fotografia
Ed. Germania, 2013

dilluns, 31 d’octubre de 2016

POETES LETRAEDETANS: JOAN CASTELLANO



ALGUN DIA GUANYARAN ELS ATENENCS

Algun dia guanyaran els atenencs.
Quan ja res no estiga escrit
i s'equilibren les forces,
moriran els complexos a mans de la raó.

Aleshores guanyaran els atenencs; 
aquells qui créiem vençuts 
hauran guanyat per nosaltres, 
com un deute finit, un deute resolt. 

Quan hauran guanyat els atenencs
caldrà fundar nous canins,
car no hi haurà cap botxí 
enemic dels nostres passos.

Algun dia guanyaran els atenencs 
i s'hauran d'acostumar a la victòria.



Joan Castellano
Icària
Ed. Germania, 2014

dimarts, 25 d’octubre de 2016

INVENTARI DE FRAGILITATS A LA PLAÇA DEL LLIBRE

El dia 21 d'octubre, el nostre company, Jesús Giron, va presentar el seu llibre "Inventari de fragilitats" en la 4a Plaça del llibre celebrada a la plaça de l'Ajuntament de València. Va ser presentat pel també company de LletrAEdeta, Enric Sanç. L'autor va comentar la gènesi de l'obra i foren llegits diversos poemes del llibre. 








(Més imatges a la Galeria fotogràfica)

diumenge, 25 de setembre de 2016

FESTA ESTELLÉS A BENISSANÓ (24-9-2016)

Organitzada per l’ajuntament de Benissanó i LletrAEedeta es va celebrar anit, al Centre Social, la Festa Estellés. L’acte es va iniciar amb l’actuació de la cantant de Llíria, Maria Faubel; després va ser interpretat el bolero de l’Alcúdia per Conxa Llopis, Empar Llàcer, Màxim Llopis i Olaya Ingresa, les primeres com a cantants i els segons com a balladors; continuà l’acte amb un recital en què es repassava la vida i obra d’Estellés  a càrrec del grup d’escriptors LletrAEdeta i on actuà com a narradora la regidora de cultura, Marisol Ferrando; finalment es va obrir el micròfon a la participació del públic que va ser molt nombrosa i va comptar amb la presència de la néta del poeta, Isabel Anyó.






(Més fotografies a la galeria fotogràfica) 

diumenge, 18 de setembre de 2016

FESTA ESTELLÉS A BENISSANÓ

Benvolguts edetans, tenim el plaer de presentar-vos la Festa Estellés de la nostra comarca d'enguany, que se celebrarà dissabte que ve a Benissanó. 

Serà una nit ben especial per a fer i ser poble.

Per tal de participar-hi, apunteu-vos enviant un missatge a la nostra adreça electrònica: lletraedeta@gmail.com

No vos ho perdeu!



video

dimecres, 7 de setembre de 2016

POETES LLETRAEDETANS: PURA PERIS



COM NO SOMIAR-TE

Com no somiar-te 
si com un lladre 
emparat per la fosca nit 
sigil·losament has entrar al meu llit. 
Com no estimar-te 
si com la llum de tardor 
la rialla dels teus ulls 
enardeix el meu cor. 
Com no oblidar-te 
si com el tardorenc vent 
despulla els arbres,
sense tu sóc el no-res. 
Com no somiar-te...

dilluns, 5 de setembre de 2016

POETES LLETRAEDETANS: VÍCTOR IÑÚRRIA



13 FOCS, 13 ROSES


Cinc d'agost, ens cal sumar
5 més 8, 13 ens fan
Cinc d'agost, Calor i Mort
Fresca collita de roges roses
Què impediren florejar

Jardí de sang
Roig de foc
Calor d'agost
Odi mortal

Eren 13. 13 foren,
Les Roses del jardí aquell
Què les tiges van talar
Sens permetre que el perfum
De sa flaire noble i jove
Fóra brollador de Vida
I exemple de Llibertat

Perdérem les 13 Roses
I milers més, ignorades
Per l’aterridor forfet
De no pensar i sentir
El que amb la “Llei?” obligaven

Però no es van adonar
Què en el fons d’aquella terra
13 Roses arrelaren
I en nova germinació
Són la nova floració
Del Jardí de l'Esperança
De Llibertat i Il·lusió
Què en aquest 5 d'agost


Recordem amb tot l’amor.


dissabte, 20 d’agost de 2016

POETES LLETRAEDETANS: JORDI GUEROLA


Repassava cada pocs minuts
la carta que va rebre      
i escrutava repetidament       
cada línia, cada paraula.
Estudiava atentament        
l'elecció de cada mot       
i buscava sentits ocults.
Maleïa la sintaxi, 
la polisèmia, les figures literàries...  

Amb una mà sostenia un paper.
Per la seua ment, mil paraules   
es barallaven i totes perdien.
Cada minut, la blancor del full   
derrotava l'exèrcit de vocables     
i va comprendre per fi    
el significat d'aquelles línies: 

estem sols


POETES LLETRAEDETANS : ENRIC SANÇ


...d'aquí avant siga l'ordenar a vós, 
que sense beneplàcit vostre el benavenir seria errar...
                                                                                                                                                                                                             Mossén FENOLLAR
L'ATZAR

Faig els versos de fang  
i així te'ls faig cantar. 

Mes perdut entre els funs 
en blanc, no sóc enlloc. 
Ara més bufa el vent 
on ençà ets el meu mar. 

Al caos centre sent 
entre fulls somiar 
nostre desert en flor. 

Dos i dos en són cinc, 
quatre i un en la tardor. 
I enllà no és massa dir. 

Ara se m'ha fet fosc.

dijous, 28 de juliol de 2016

3r ANIVERSARI DE LLETRAEDETA

El nostre grup ha celebrat a Benissanó el 3r aniversari de la seua creació. 
A la galeria fotogràfica hi ha més fotografies.


divendres, 17 de juny de 2016

PREMIS AELC

Acte de lliurament dels XXVI premis de la Crítica dels Escriptors Valencians. El nostre company, Antoni Ferrer, ha rebut el premi de poesia pel llibre "Variacions Goldberg". Enhorabona!




(Més imatges a la galeria fotogràfica)

dimecres, 15 de juny de 2016

PREMI AELC PER A ANTONI FERRER

El poeta Antoni Ferrer, membre del nostre col·lectiu, ha sigut guardonat amb el XXVI premi de la crítica dels Escriptors Valencians pel seu llibre de poesia "Variacions Goldberg", publicat en 2015. Una magnífica notícia que valora el talent poètic del nostre company. L'acte de lliurament se celebrarà el dia 17 de juny, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, a les 19:30


Els guanyadors dels XXVI Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, a les millors obres publicades l'any 2015 són: Martí Domínguez en narrativa (La sega, Proa), Antoni Ferrer en poesia (Variacions Goldberg, Denes), Marc Granell en infantil (La vida que creix, Andana), Anna Moner en assaig (Gabinet de curiositats, Pruna Llibres), Lliris Picó en juvenil (Moisés, estigues quiet, Bullent) i Rodolf Sirera en teatre (Trio, Bromera).


Lliurament dels XXVI Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, a les millors obres de narrativa, literatura infantil, literatura juvenil, poesia, assaig i teatre, i premi de difusió de la literatura, que atorga l'AELC. Presentarà l'acte Susanna Lliberós, i hi haurà un tast de l'espectacle Cinc actrius lligen Rodoreda, amb Pilar Almeria i Pepa Juan, i música d'Irene Klein. Durant el lliurament es farà un homenatge a l'escriptora Carme Miquel, a càrrec de Rosa Magraner.

dissabte, 11 de juny de 2016

"INVENTARI DE FRAGILITATS" A LA POBLA DE VALLBONA

Ahir, 10 de juny, va ser presentat el llibre de Jesús Giron Araque "Inventari de fragilitats" a la Casa de la Cultura de La Pobla de Vallbona. L'acte fou presentat per Alexandre Navarro i en ell participaren recitant poemes els companys de LletrAEdeta, Víctor Iñúrria, Carmen Raimundo, Pura Peris, Antoni Ferrer i Enric Sanç, la rapsode Esther Villanueva i les alumnes de l'autor Carla Gasent i Esther Asensio. El poemes van estar il·lustrats amb projeccions adients al contingut d'aquest.



(Més fotografies, a la Galeria fotogràfica)

dissabte, 9 d’abril de 2016

PRESENTACIÓ DE "EL TREN I LA TORRE" A CA REVOLTA

Ahir, 8 d'abril, el nostre company Alexandre Navarro va presentar el seu últim llibre de poesia "El tren i la torre". Els assistents, que omplien la sala de gom a gom, pogueren gaudir d'una excel·lent presentació per part del poeta Josep Porcar el qual va indicar les claus per a la lectura dels poemes d'Alexandre. Després, aquest va fer una lectura dels seus poemes i va comentar la gènesi de cadascú i els elements interpretatius d'aquests. La vetllada va concloure amb la signatura de llibres.





(Més fotografies a la galeria fotogràfica)

dissabte, 2 d’abril de 2016

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "EL TREN I LA TORRE"

Divendres, 8 d'abril, a les 20,30, Alexandre Navarro, presentarà el seu nou llibre de poesia, publicat per Onada Edicions, "El tren i la torre". L'acte tindrà lloc a Ca Revolta (carrer de Santa Teresa, 10, València) i comptarà amb una introducció del poeta Josep Porcar.


VETLLADA MUSICOPOÈTICA

Divendres vinent dia 8 d'abril, a Benissanó (el Camp de Túria), Hèctor Serra, Joan Castellano i Mercè Claramunt, recitaran poemes de collita pròpia i d'altres de figures tan cabdals com Miquel Martí i Pol, Joan Vinyoli o Maria Beneyto. Al capdavant de les palanques del piano, Daniel Fernández ha preparat un embolcall percudit molt suggeridor que fa de diàleg amb els textos i que ens fa sentir als rapsodes com a casa. 22:30 al Teatre de Benissanó. Vos esperem!

AUS MARINERES, AUS MATINERES I PEIXOS DE COLORS.

El divendres, 8 d'abril, a les 19 h., Àngel Carreras Devis, il·lustrador i col·laborador amb el nostre col·lectiu inaugurarà a la Casa de la Cultura de La Pobla de Vallbona l'exposició titulada "Aus marineres, aus matineres i peixos de colors" . És una exposició pictòrica sobre aus de mar, de terra i cel en els seus diferents espais. Són una trentena d'obres fetes al llarg dels anys 2014, 2015 i 2016. Realitzades en acrílic, llapis de colors, i en cartolines de colors. No us la podeu perdre.


Més informació, ací.

divendres, 19 de febrer de 2016

LLETRAEDETA AL SOPAR PER LA IGUALTAT

Ahir, dia 19 de febrer, se celebrà al Centre Social de La Pobla de Vallbona un Sopar per la Igualtat en què es va lliurar el premi al cartell anunciador dels actes del Dia de la Dona Treballadora i van ser presentades les activitats. Part del nostre col·lectiu participà amb un recital de poemes relacionats amb la dona. El poemes seleccionats van ser de Maria-Mercè Marçal, Begonya Mezquita, Miquel Martí i Pol, Mireia Calafell, Manel Alonso Català, Pura Peris, Jesús Giron Araque, Carmelina Sánchez-Cutillas i Vicent Andrés Estelles. Els poetes participants van ser: Pura Peris, Carmen Raimundo, Àngel Carreras i Jesús Giron.



(Més imatges a la galeria fotogràfica)

dilluns, 18 de gener de 2016

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ D'ALÈ DE LLUNA A 3i4

El dia 13 de gener, la nostra companya, Pura Peris, presentà el seu poemari Alè de lluna a la llibreria 3i4 Centre Octubre de València. L'acte va estar conduït pel també membre de LletAEdeta, Antoni Ferrer. Fou acompanyada per l'actor Pau Esteve Calatayud, els rapsodes Joan Femenia i Esther Villanueva i el guitarrista Piotr Krawzcyk.
Aquesta és la presentació que del poemari va fer el poeta Antoni Ferrer:

PARADÍS VELAT

El que més sorprén de Pura Peris, com a youg poetess amb només dos llibres i algun conat previ, és que, després del desbordament del seu primer poemari, Tasts de vida (2014), un desbordament impetuós, potser excessiu i caòtic, com una riuada on, tanmateix, suraven salvables –cosa que no era poc- una vintena de haikus, l’encert d’algunes estructures  canòniques, una acusada voluntat d’autoconeixença i de recerca del món interior, una sensualitat assumida com a tema estètic, així com una severa mirada -ara irònica, ara implacable i sarcàstica- sobre les injustícies concretes que van ofegant la vida, després d’un llibre així, allò més sorprenent –dic- és que Pura Peris  haja aconseguit, sense solució de continuïtat, assolir el punt, encara tímid però ja evident, de contenció i de maduresa que ordena i afaiçona el seu segon poemari, de 2015, Alè de lluna, que ací es presenta: que haja pogut concentrar el seu exuberant món interior –i el seu exuberant dir-se’l- en un marc tan senzill i tan ambiciós alhora com el de les quatre fases de la lluna, cadascuna amb tretze poemes, i amb un total de 52 peces, tantes com setmanes té l’any. Per tal d’arribar a eixa contenció li ha calgut començar a superar temptacions com la de la rima fàcil o injustificada, o com la del recurs a l’èmfasi artificial dels signes d’admiració; li ha calgut aprendre a depurar sentiments i a filtrar vivències; li ha calgut, com a poeta, distanciar-se de la Pura Peris-subjecte i a centrar la seua mirada en l’objecte que la crida, encara que aquest siga ella mateixa, la seua pròpia  interioritat; li ha calgut aprendre a analitzar-se més que a descriure’s, a capbussar-se en si més que a lliscar per l’epidermis. Li ha calgut decidir-se a madurar com a poeta. I, iniciat ja el camí, heus-ne ací el primer resultat: un cant ben travat a l’alé creador de la deessa.
Des del principi al final, el conjunt de les 52 peces que formen el cos d’aquest poemari –a banda, l’apèndix que és la provatura Onades sobre la mar- està vertebrat per dues constants: una, ja explicitada en el mateix títol, el seu caràcter de vindicació femenina, de cant a la potència genesíaca i renovadora de la lluna, deessa de la nit; i l’altra, com a contrapunt –i si en el títol canviàvem “alé” per “llum”, cosa que estaria d’acord amb la convenció, implícita en tot el poemari, segons la qual la llum de la lluna mai no és la del sol, sinó que n’és subsidiària-, l’altra, el caràcter velat, pàl·lid, com en penombra i en record, com en absència –en vaivé i precarietat, en possessió i despossessió- dels béns de la vida i de l’amor deslliurats als amants per la deessa. Aquest caràcter no-solar de la vida, el plasma el llibre seguint les quatre fases lunars. I és ací on Pura Peris mostra i desplega uns recursos poèticament més contrastats i eficaços: un notable bagatge de lectures i pòsits culturals, una adjectivació ara ja més certera i precisa, uns jocs de ritme i rima ara ja més acurats, una moderació en el corrent d’imatges orientalitzants o de sensualitat epidèrmica, i un abandó progressiu de la denotació crua en pro d’una més fina connotació que suggereix i distancia, i que, per això mateix, deixa respirar les imatges, els versos i els poemes. Vegem-ho amb més detall.
En la secció I, LLUNA NOVA, predomina “la mitjanit de l’absència”, del que encara no hi és però es desitja foscament: l’obaga pressuposa la llum plena que ha sigut, que ja és record només, i que, tanmateix, pot enlluernar i extraviar en la irrealitat d’una existència embastada, no “cosida”. Hi apareixen com restes fosforescents de lectures que contribueixen a il·luminar la secció: ecos del mite d’Ícar o del de les sirenes, de la llegenda de Lorelei llançant-se al Rhin, del malson de l’amor (segons el Gerardo Diego de: “yo insomne y loco en los acantilados;/ las naves por el mar; tú, por el sueño”), de l’amor impossible entre Aquiles i Pentesilea, la seua enemiga, o del record de l’amant corporeïtzat en dolor concret. De l’amor com a miratge més que no com a mirall.
La fase o secció II, QUART CREIXENT, quan el “descosit” o eclosió del desig fa palesa, en la seua lluminositat primaveral, la influència del Càntic dels càntics, que Pura Peris resensualitza i fa cantar amb les coses, com un “amor boig” que descús i rebenta la contenció de la vida. Ecos del poema bíblic, i també de St. Joan de la Creu, menudegen en aquesta secció: l’oasi que calma la set com el melic de l’amada, la travessa de les valls nocturnes a la recerca de l’aurora, els amants enllaçats en la calma de l’albada, “quan el món es deté..., l’univers cau rendit..i res, excepte nosaltres, hi és”. La llum del creixent no és plena encara: “encara no som”, però “ja ho som tot”: els amants es tenen, tot i en absència –encara- de la lluna plena. En la fascinació, en la gloriosa paradoxa que s’estén, fins i tot, a l’acte i al sentit mateix d’ecriure’s: enmig de la solitud, diu Pura, “escriure’t  és tenir-te”, encara que siga com en un “pàl·lid foc”, encara que siga només en els signes que objectiven el record.
III.LLUNA PLENA. Aquesta secció, tot i algunes vacil·lacions formals, és, potser, la més intensa i complexa de tot el conjunt. Gira bàsicament –i a partir de la intuïció rilkiana de l’existència cap enfora dels amants- al voltant dels mites grecs de Dafnis i Cloe i la seua sensualitat innocentment assumida, i sobretot, d’Hero i Leandre i del seu destí tràgic. I és que ni tan sols la lluna plena pot ahuixar del tot les ombres que enfosqueixen l’amor i amenacen la vida: entre els amants, tot i que es busquen  l’u a l’altre “amb desig inevitable”, s’estén una mar infranquejable, unes perilloses arenes “de temps i de silencis” que els entrebanquen el somni de “reposar” l’un en l’altre. El paradís els és velat, tal com la llum de la lluna reflecteix, sí, però velada,  la del sol. I, tanmateix, és eixe reflex lunar el que, en la nit, els fa sentir-se vius i eterns. Per això, i encara que la nit de pleniluni acabe tornant-se tràgica i en ella udole la lloba el seu dolor per un amor que mai no va ser del tot i enmig d’un “oblit que sempre fou cert”, l’empremta de l’amant, la seua llum plena, perdurarà en el record de l’amada, enmig del minvant, com “l’esplendor de l’agram i la glòria en les flors perduren en el record”.
IV, QUART MINVANT. Aquesta convicció en què acabava el pleniluni constitueix el fil conductor que es desenrotlla al llarg de la darrera fase lunar: el vaivé de l’amor entre absència, desig, acompliment i ocultació. El “sol de mitjanit” va absentant-se del rostre i del cor dels amants, que esdevenen –en imatges impactants- “sudari de sabors” i “ânima amortallada”. Tots dos “han d’aprendre a desaprendre la llum”, a “escombrar els estels”.
Tindran, sí, la querència de, perduts en el laberint i en el “dolç engany” dels records
-“sense tenir-te, t’he tingut”-, buscar-se on no toca: “en la cara oculta de la lluna”, “en la frontissa de l’insomni, en les butxaques del temps perdut”. Però hauran d’assumir la fatalitat d’un eterns final-principi, de la roda del dolor-amor: hauran de “sortir de nou, en el desconsol desaprés, a la recerca d’allò que –saben- els tornarà a esquinçar les entranyes”. Hauran d’acceptar que, sobretot quan escriguen l’un de l’altre, el cor els sagnarà encés i sobre el paper els degitaran els versos”. Per això, el digne final del poemari, el poema 52, no pot ser sinó una coda ausiasmarquiana:”Com qui deixa oblidats en un racó/ els guants en notar el sol als vidres/...sense pensar que el més gèlid hivern/ cobrirà els somnis més enllà dels besos...”. I, tanmateix, en aquest postrem alé de la lluna minvant, com quan el sol es pon en l’oceà, brilla per als amants un últim raig: “...l’eternitat es torna carn i en ella, au fènix del desig,/ revisc per estimar-te:/ al pit el foc etern del teu record”.





(Més imatges a la galeria fotogràfica)

PRESENTACIÓ DEL CONTE ALFRED I ELS TRES PEIXETS DEL MATÍ


El dijous 21 de gener, a les 6 de la tarda, farem que la Biblioteca Torras i Bages, de Vilafranca, sigui l'Albufera i omplirem la cistella de peixets blaus! 
Anna Tomàs Mayolas presentarà el conte Alfred i els tres peixets d'Enric Sanç, autor literari Angel Carreras, il·lustrador.